Juliol, canvi de dia, de mes, si podes bescanviar hores amb un altre,
potser si llavors els rellotges serien columnes fermes aguantant el pes del cos, sota
l’esgotament de viure, un calor xafogós de dins que omple l’aire.

Obres el ulls enmig d’un somni, i per recordar-lo desprès el penses,
i mentrestant d’alguna manera el graves, saps que el perds, que et despertes del tot,
que tornaràs a entrar-hi, però ja des de fora.

Entrar a dins sense obrir la porta, des de el mateix interior, potser obrir un llum,
potser seure a una cadira, o resseguir una carícia, fins continuar-la i arribar
mes amunt, sorprès de la conformitat de la noia, del bes correspost.

Els detalls de les cases, i la visió de la casa de dins l’escola, sense parets interiors,
Una gran sala on tota idea era possible. I abans, la perpetua necessitat d'arreglar la casa.
L'habitació de la noia no era a la casa d’entremig. Un pis regi de l'eixampla.

Un somni de cartrons tous, i d’aigua de plom líquid. Presencies, absència,
i absències. Com somiar-se en camins quasi ocults entre canyars joves,
el delta, el mar a prop, el riu ja absent, les bifurcacions on ens havíem banyat.
No en la realitat. No en el somni. Potser només aquí.